MARISTES LLEIDA 8 – 3 SRP

El passat dissabte ens desplaçàvem al camp de l’actual campió de la 2ª divisió. Sabíem, i de manera molt sobrada, que era una de les pistes més complicades de la competició actual. Per tant hi anàvem amb molta humilitat i, per davant de tot, amb respecte.

Vam sortir a jugar tot encarant-ho de la manera més defensiva possible, en un primer moment recollits per darrera de la nostra línea de mig camp. Així doncs, la pilota la tenia el Maristes, que és qui portava la batuta del partit en tot moment.

Nosaltres ens trobàvem una mica descentrats, i la tensió que un partit d’aquests comporta ens passava factura. Pequem de novells, en el sentit que fins hi tot ens arribem a enutjar entre nosaltres per errades defensives. Tots aquests ingredients mesclats en un partit de futsal i contra aquest rival, fan que en menys de 5 minuts encaixem dos gols.

Cal canviar la situació, decidim espolsar-nos els nervis i les mandangues i sortir a jugar de tu a tu. Anem a pressionar a línea de tres quarts, a camp contrari, i augmentem la intensitat de joc. Els resultats no tarden a arribar, al minut 7 Serrano culmina una jugada i anota el primer. Sembla que ens recuperem, però quan més a prop estàvem de l’empat, el Maristes respon anotant el 3r al minut 14. Nosaltres, que no estem fent-ho gens malament, seguim intentant-ho i al minut 18 Toni Oriol redueix distàncies. Quan semblava que anàvem a fer el tercer, ja que ara era el Maristes qui ara estava aculat al darrere, va sonar la botzina que ens conduïa al descans.

Ras i curt, a la represa la cara i la creu. Al primer minut en una jugada en que estem despistats el Maristes aprofita per fer el 4 – 2. Gerra d’aigua freda que elimina els brots verds que s’havien vist a la primera part. Psicològicament aquest gol ens toca, i altra vegada els ànims tornen a baixar a nivells de sota zero. Intentem fer el possible per recuperar la intensitat de la primera part però resulta impossible. El Maristes torna a jugar còmode i hi posa moltes més ganes que nosaltres, corrent més i culminant jugades per velocitat que ens condicions normals no ens haurien de fer. Als minuts 21 i 22 ens anoten el 5è i el 6è. El partit està mort.

Per la nostra part tirem l’últim cartutx sortint a fer el porter jugador, però no ens en sortim massa bé. Quan ja anàvem 8 a 2 i quedaven segons per acabar, Serrano va fer el nostre 3r i últim gol del partit.

Així doncs, primera derrota de la temporada i que ens fa retrocedir fins a la cinquena posició en aquesta tercera jornada. Aquest dissabte vinent, a Calaf a les 16:30, tindrem derbi contra el Sedó.

Arribats en aquest punt, mantenim el cap fred i ens omplim d’una molt i molt bona experiència. I és que, com deia Dickens, cada fracàs ensenya a l’home alguna cosa que necessitava aprendre.

Van jugar Xavi, Moi, Cule, Soler, Ferran, Toni Oriol, Serrano, Rodri i Manel.

(JMR)